Els ferroaliatges generalment tenen punts de fusió elevats, o els seus òxids són difícils de reduir, cosa que dificulta la fusió en metalls purs. No obstant això, quan es combinen amb ferro, són més fàcils de reduir i de fondre. En la fabricació d'acer, el contingut de ferro dels ferroaliatges no només és inofensiu, sinó que també és avantatjós a causa de la seva fàcil fusibilitat en acer fos. Per tant, la desoxidació i l'aliatge en els processos de fabricació d'acer es fan majoritàriament en forma de ferroaliatges. Els ferroaliatges són generalment fràgils i no es poden utilitzar com a materials metàl·lics.
Al voltant de 1940, es van utilitzar petits forns elèctrics per produir ferrosilici i ferromanganès. A partir de 1955, la planta de ferroaliatges de Jilin va començar la producció a gran-escala. Posteriorment, es van construir diverses plantes de ferroaliatges en diversos llocs, utilitzant petits alts forns per produir ferromanganès, satisfent les necessitats de la indústria siderúrgica nacional.
